Appunti di un entomusicologo: la Bosinata sulle Cinque Giornate
FolkNewsMARZO2025
di Daniele Fumagalli
Nel testo di Nanni Svampa "La mia morosa cara. Canti popolari milanesi e lombardi" (Milano, Lampi di Stampa, 2007) troviamo una bosinada (ballata lombarda in dialetto milanese) dedicata esplicitamente alle cinque giornate di Milano. Si tratta di un documento storico di un certo peso. Infatti, ci permette non solo di leggere una cronaca fedele, ma di guardare le cinque giornate dal punto di vista - non oggettivo ma proprio per questo interessante - di un uomo “del popolo”.
Svampa ci fornisce anche il probabile autore, “A. Messa”, anno (1885) e che foglio volante è stato stampato presso la Tipografia Ranzini di Milano.
Questo bosinada con ogni evidenza dovrebbe essere analizzata con grande rigore. Una sua traduzione superficiale, ancorché accessibile, rischierebbe di non cogliere nella completezza tutti i significati sottintesi; inoltre sarebbe auspicabile verificare la corrispondenza fra fatti reali e fatti narrati.
Uno studio che ci ripromettiamo di fare in seguito, se ci sarà possibile. Per ora, ci limitiamo a mostrare il testo ai nostri ventiquattro lettori di manzoniana memoria: il dialetto milanese mantiene, a più di un secolo, una invidiabile freschezza espressiva.
Commemorazion di cinq giornad per la liberazion di noster contrad come pur della Lombardia con el dagh el rugh alla todescheria
Gent se voríi savè del quarantòtt
la rava e la fava del rebellòt
mí ve la doo vera e distesa
e per ona sola palanca de spesa.
​
Già da vari ann la todescaría
la pesava su nún la soa tirannía
e la biasimava el governo piemontés
perchè l'aveva dàa la libertà ai sò paés.
​
La polizia e el governo di zucchett
eren fusina de forca e de manètt
i lombard fier come inn semper stàa
e amant de la propria libertàa.
​
Non podend pú soffrí el sò ghètt indègn
che n'aveva miss al coll i coo de lègn
han pensàa a armass e uniss davvera
per liberass per semper de sta galera:
​
Intes coi comitàa segretament
i sciori han pensàa a armà gent
e speciàven el dí de dimostrà
quel che i lombard inn capazz de fà.
Intant quel Vicerè impostorón
andand via l'aveva segnà i cà de trà a montón
e quíi là de Vienna eren vegnúu in sentór
di noster idèj e per disarmàn e fan terror
​
han proclamàa prima la legg marzial
e pœu el stat d'assedi ed alter mal
e dopo vedend che el bugnón l'era madúr
e che.nun sérem fort in di noster múr
​
han dàa fœura on pataffión stampàa
che ne dava de lí a tríi més la libertàa
che se saría convocàa i deputazion
insomma l'era on òss in bocca a nun minción.
​
Quel proclama l'è staa el segnal trement
della solevazión - Merda sui voster dent
o porchi de patàn arcizucchetta
che promettíi mel per damm bacchetta.
Tal e qual criàven i Milanés e, allón,
viva l'Italia, fœura gent d'ogni cantón.
​
Giò coccard di poggiou, fœura bandér
sú barricad, ai quartiér, ai quartiér
se vosa da per tutt- dal governatór
vòsen i caporión - e dopo do ór
​
copàa la sentinella, disarmàa i todisch
el palazz del governo l'eva sòtt al fisch
e Donell stremíi smort storàa
l'eva firmaa on decret de libertàa.
​
Cioè stampa libera, guardia nazional,
permèss d'associazión in forma legal
in quel fratemp el Radesch maresciall
credend semper che Milan el fuss el ciall
​
el se trovava al studi in cà Cagnæula
a ris'c de borlà denter in musircula
difatti i Milanés corrend per quella via
han trovàa ch'el rattón l'era già via.
​
Che bel colp el saria stàa mai quèll
l'avessen fàa presonnée quel gross usèll,
la truppa intanta la s'era schierada
sui sbocch de questa e de quella contrada
​
denanz ai dazi e in gir sui bastión,
gh'era cavalleria truppa e cannón.
El mis masc el se faséva giamò bèll
già gh'era taccàa i caserma e el Castèll
​
gent armåa de cópp e sass
intant che combatteva i noster al bass
e quand vegnéva la cavalleria
l'era ona salva de cópp sulla gnuccaría.
​
Viva l'Italia e mort ai làder
gh'era scritt de per tutt, e fioeu e pàder
combattéven insèmma col nomm de Pio
ch'el benediva la patria, e le sà Dio
​
quanto mal han fàa sti brútt zuccœu
alla povera Italia e ai sò fioeu.
Ma già on dí l'è passàa e i strappazúcch
træeuven che i Milanés inn pussée gnúcch
​
"Tartaifel, tartaifel, priganta italiana"
bestèmma tutta la razza patana
e i noster, déghela o brutti crovàtt
che sú i noster barricad gh'è sú 'l gatt
​
e mettéven su on gatt davvera
per mincionà i zucchèj in sta manera.
Pin pon spara el cannón de chí e de lí
e i noster ciappa quest che l'è per tí
​
èren s'cioppettad che piccàven via
che decimava squas tutt l'artiglieria,
de modo che Milan l'è stàa on cimitér
per i crovàtt e i cannoniér.
​
L'ha cercàa Radeschi de vegní a patt
ma giusta, crèpa tí e i tò crovàtt,
al Geni el Sottocorno della scanscia
el se striscia perfinna con la panscia
​
quacc quacc adrée al múr finna alla porta
e l'ha vongiuda d'acqua rasa e robba forta
e pœu dàgh el fœugh e scappa via
mandand a fœugh e fiamm la gnibaría.
​
E væuna-alla caserma i polizai
in stàa ciappàa in la ret compagn di quaj
e Santa Margherita similment
l'è stada desmorbada bravament.
​
Anzi è stàa fàa on falò cont i procèss
che quèll car Torresani l'avea tràa apprèss
s'è derví i cadenazz ai presonée
e fœura tucc i can del sò pajée.
​
A Porta Cina alla Passión e alter sit
se batteva i todisch polit polit,
insomma nell'interno tant e tant
se guadagnava terrén e ben d'incant.
​
Ma ai dazi, ficuj car, gh'era i boffètt
che faséva paura ai noster donnètt
e che impediven d'avègh la communicazión
per la pacciatoria e la munizión.
​
Eppúr chí a Porta Tosa on ingegnée
l'ha trovàa el mèzz de cojonà i badée
fasend colla lègna di gross fassinón
de fà borlà a brasc contra i cannón
e adrée de quist s'cioppettad de lira
e avanti giovinotti ch'el cannón
el tira. Viva l'Italia e i sò bersagliér
e giò sti crovàtt e sti cannoniér.
​
Marsc marsc tran tran, sonna el tambór
i todesch van via e el destin con lór
mànden a fœugh e fiamm tutti cassinn
che se trouva a lór circonvicinn.
​
Ma da l'ora Porta Tosa a nostra gloria
l'è stada ciamada Porta Vittoria,
tolta questa, anca tutt el rimanent
l'è vegnúu in noster poter quietament.
​
La guerra l'è durada cinq giornad
ch'han formàa la gloria de sti contrad.
Sacchegg, fough, stupro, inn stàa bravúr
de chi crovàtt, boémm e pan dúr
​
e insèmma a lor commèss, ruffian, braghée,
spíi, puttann col Bolza han fàa el giudée
tresent e passa di noster inn costàa,
destin porch, cinq més de libertàa.
​
Ma chi avaría ditt ch'el quarantòtt
el preludiava la rovina di zuccòtt?
e appènna via lór a nostra spesa
èmm celebràa sta gloria milanesa.
